Comissions Obreres de les Illes Balears

Comissions Obreres de les Illes Balears
10 Propostes Gir Social

divendres 30 de gener de 2015

Grècia: inadmissible una democràcia representativa sense dones ministres

Des de CCOO ens hem alegrat del triomf de Syriza en les eleccions celebrades diumenge passat a Grècia: l'hem saludat com una gran notícia per la ciutadania i les persones treballadores que durant tant de temps portem patint a Europa les polítiques d'austeritat i les retallades. Però també des de CCOO reprovam la primera passa d'Alexis Tsipras com a president de Grècia, en formar un govern sense dones ministres. Una mesura inacceptable des de tots els punts de vista d'una democràcia representativa.

Un Govern sense dones al capdavant, impensable en una democràcia representativa.

Un Govern sense dones al capdavant, impensable en una democràcia representativa.

Que amb l'excusa de la crisi i els ajustos governamentals s'estiguin infiltrant retrocessos en igualtat de gènere que ens retrotreuen dècades, quan no centenars d'anys enrere, ja ho hem conegut i experimentat. Aquí, i en altres llocs. Retrocessos ideològics, legislatius i en tots els ordres de la vida. Amb l'excusa de la crisi s'han activat des de posicions ultraliberals els vells missatges de l'ordre patriarcal: la tornada a casa i a la domesticitat de les dones. El vell mantra patriarcal que cerca allunyar les dones de la vida pública.
 
Amb el que no comptava bona part de les dones i de la ciutadania compromesa amb els avanços socials i la igualtat de gènere és que els retrocessos ideològics poden venir d'altres formes de fer política, com sovint també succeeix. En això, Alexis Tsipras ha estat transparent: ha introduït una mesura de les més dures en reacció patriarcal després de l'aparador d'una política diferent enfront de la troica, més participativa i basada en les necessitats socials de la ciutadania. Però, quina preocupació política cal esperar en avanços en igualtat entre dones i homes quan desfan el camí ètic i polític d'avançar en la representació paritària de les dones en el nivell de decisió més alt i més exemplar, com és el govern del país? Tot i constituir la meitat del cens electoral (el 51%), es confirma un poder executiu sense dones (Govern de 10 ministres homes i 0 ministres dones), amb un segon nivell en què continuen sent minoritàries (encarregades de 6 de les 21 secretaries d'Estat) i un poder legislatiu (el Parlament) amb només un 22,6% de dones, donant passos endarrere en presència de dones respecte a anteriors mandats.
 
Podríem assenyalar algunes ironies, com que aquest retrocés es dóna precisament al bressol de la democràcia moderna, edificada en el seu moment sobre la base de l'exclusió de les dones dels drets de ciutadania, o al país on es va celebrar la Cimera europea del 1992 "Dones en el Poder" amb la Declaració d'Atenes, propulsora de la democràcia paritària en afirmar, entre d'altres qüestions, que les dones constitueixen la meitat de la població, per la qual cosa la democràcia exigeix la paritat en la representació, en la participació i en l’administració dels poders públics de les nacions. Però no és moment d'ironies. Volem justícia. Volem justícia social amb justícia de gènere. Amb redistribució, amb reconeixement, amb representació.
 
Des de CCOO no acceptarem que ni les noves ni les velles polítiques es facin sobre la base de l'exclusió de les dones, de la postergació dels drets de les dones o del retrocés en igualtat efectiva entre dones i homes. Així, no.
 
A CCOO, com a sindicat d'homes i dones, ens hem compromès de manera permanent i activa al llarg de la nostra història amb l'objectiu d'aconseguir la igualtat de gènere. Basant-nos en aquest compromís defensam les estratègies de l'acció positiva, la transversalitat de gènere i la paritat en els òrgans de representació. La Comissió Executiva Confederal resultant del 10è Congrés Confederal va ser paritària. Els nostres Estatuts recullen aquest compromís en dos espais d'especial rellevància, en la Declaració de principis i en la Definició de la confederació. Els nostres Estatuts garanteixen la presència paritària en les estructures de direcció i en les delegacions, i si l'afiliació de dones en alguna estructura sindical és inferior al 30%, preveu una acció positiva que incrementi en un 10% la dita proporcionalitat.
 
I encara queda molta feina per fer amb la finalitat de garantir la igualtat en els resultats, la igualtat real, aquella que sobrepassa les grans declaracions d'intencions, segurament necessàries, però sobretot fa falta una voluntat política (que no tenim actualment per part dels governs) que propiciï els canvis necessaris per aconseguir una democràcia paritària. Perquè la democràcia serà paritària o no serà.
 

Grècia: inadmissible una democràcia representativa sense dones ministres

divendres 30 de gener de 2015

Àrees temàtiques relacionades

Informació - Notícies